Hola Xavi, sóc l'Albert de Cabrera. Sóc dels més petits a aqui.
A mi m'agradaria explicar-vos una anècdota.
Ara tinc 20 anys, i desde els 5 que he assistit a la majoria dels partits dels Dragons. El meu pare em duia a Montjuic cada 2 setmanes, encara que tot i que quan era petit no hi entenia gens m'ho passava genial.
De seguida se'm va despertar la curiositat de com es jugava a futbol americà i amb unes quantes lliçons del pare en vaig aprendre molt i ràpid.
Recordo el dia de la final, la gran passada de John Kitna a Marto Martos i aquest mexicà collonut celebran-ho abans d'arribar a la línea d'anotació (pèls de punta quan hi penso).

El que us volia dir es que en finalitzar molts partits venien a tocar-nos la mà, a xocar-la i això em feia sentir un afortunat, un privilegiat.

Quins temps...i pensar que només tinc 20 anys..

en fi,.. algun dia us explico algunes altres anècdotes

Muchas gracias Albert por compartir tu anécdota.

Esperamos poder leer muchas más.

Saludos!

Sabeis aquella vez que el abuelo, conduciendo un coche, camino del estadi y por los tuneles del Garraf, se le para el motor.. ring ring... diga coach ... mira que el coche se ha parado y no funciona.... coach... se le enciende alguna luz.... Si pero no funciona.... coah de que color es la luz que se le enciende.... amarilla... coach se ha quedado usted sin gasolina...vale. ¿por donde se le echa la gasolina?.... Tranquilo coach que vamos , vamos...
Bueno apartir de esta anecdota todos los coches de dragons SIEMPRE iban con los depositos llenos.. hasta el dia final 29/10/2003

Tengo muchissssiiiimasss más y de todos los colores..